La remença personal i els mals usos

La remença personal i els mals usos

Cap a les darreries del segle XII, s’observa en els documents privats que Iliuren els senyors a la venda dels seus alous o masos una nova clàusula d’estil notarial: ”us veng el mas … amb totes Ies terres, cases i pertinences i amb els homes i dones que l’habiten i les seves redempcions”. Els senyors no solament retenen els pagesos al mas, sinó que per sortir-ne s’ha de pactar una redempció en metàl·lic. És la remença personal que afecta el pagès, família i descendència, i naturalment l’import i concessió de dita redempció depenia de la voluntat del senyor. Fins aquí, els pagesos tenien una escapatòria. Era molt precària, perquè significava abandonar el mas i cercar viure en una vila o lloc reial, on passant un any i un dia, quedava alliberat de la remença personal. Era una solució quasi impossible, però era factible, malgrat que deixar el mas era perdre la feina.

rem1

Portalada de Ripoll Foto. Miquel Canal

Els senyors, en qüestió d’un segle, havien avançat molt en l’organització de la seva senyoria; tenien militars, jutges, batlles, declaraven amb els seus bans noves imposicions i serveis, aplicaven la justícia. Eren senyors totals i en el segle XII l’autoritat del comte de Barcelona és molt llunyana i ell mateix té molta feina en organitzar els seus dominis.
Uns auxiliars valuosíssims dels senyors en aquell segle foren els notaris, activitat que no era exercida per professionals, sinó per gent d’església, però que anaven coneixent de fet i amb l’experiència d’una xarxa que indubtablement existia entre ells. D’altra manera no s’explicaria la coincidència que hi ha entre escriptures de terres de la Garrotxa, l’Empordà, o Maresme, posem per cas. No coneixien bé el dret feudal, però, aconseguiren que les escriptures fossin una definició total de la situació dels pagesos conduïts a una servitud personal molt propera a la marginació social. Un document de l’any 1207 , atorgat pel senyor d’Hostoles, ens aclarirà el que volem dir, i no és més que un exemple entre molts d’altres de diferents contrades.
El dia 8 de les calendes de febrer de l’any 1207 , Miró, senyor del castell d’Hostoles, féu donació a l’abat d’ Amer de 16 masos i una borda de la Vall d’Hostoles, amb tots els ingressos i sortides, terres ermes i cultivades, masos, bordes amb els homes i dones, censos, usatges, agraris, joves (jornals de bou) tragines; quèsties, toltes i forcies (prestacions i serveis forçats) placits, establiments, serveis, adempriments (béns i serveis d’interès general), cugucies, exorquies, homicidis, intesties, caps trencats, redempcions d’homes i dones, obligacions llenya i palla, cuixes de vaca, garbes, civades, ous, formatges i tots el dominis i exaccions que justa o injustament reben i han de rebre en tot lo sobredit. Aquesta és la donació, però encara el senyor d’Hostoles reté per a ell, els drets de molí, veremes i só del castell d’Hostoles, que implicava l’obligació dels serveis militars d’host i cavalcada.

La barreja de conceptes és total. Drets sobre la terra, emfitèutics, feudals i militars figuren sense cap ordre. Però hi són i recauen sobre la deprimida renda pagesa. Res s’escaparà del control dels batlles que són molt rigorosos, amb l’afegit que també passarà el senyor rector per demanar els delmes i primícies i altres drets menors. Arribat l’any 1283, es tancarà l’escletxa que quedava al pagès. En les Corts de Barcelona, la noblesa i l’Església arranquen al comte-rei Pere II la constitució ,, En Ies terres o llocs…” que proclama la redempció obligatòria dels pagesos que canviïn de domicili en els territoris on és costum redimir-se ( Catalunya Vella ) .

Ara el pagès tampoc pot traslladar-se a llocs o viles reials sense redimir-se prèviament. Redempció, mals usos, dret de maltractar, tanquen el pagès dins del cercle de la servitud. Ara ja ningú es recorda dels masos lliures del segle X. En 1299, Ies Corts exclourien de la lliure circulació als remences, i Ies reunides a Girona l’any 1321, estableixen que els oficials reials no protegiran els remences, excepte els redimits, i els pagesos no podran reclamar contra els seus senyors en els tribunals públics.

Els senyors exigeixen homenatges de fidelitat. Els pagesos han d’encomanar-se al senyor com ho fa el dia 11 de Ies calendes de febrer de l’any 1310 Arnau de Malbac, que un cop redimit de l’antic senyor esdevé home propi d’A. de Montayanis, militar al servei del castell, junt amb tota la seva prole actual i la que naixerà i amb tots els seus béns, prometent ésser fidel i legal com tot home deu ésser del seu senyor. Fa homenatge i en reconeixement de domini donarà cada any una lliura de cera.

Els senyors no tenien límit quant a la propietat dels seus homes propis. L’any 1292 el famós Guillem Galceran de Cartellà, senyor d’Hostoles, dóna al militar al seu servei, Dalmau de Costa, pels molts i grans serveis que d’ell ha rebut, a Bernat Estanyol de la parròquia de Cogolls, és a dir, la seva persona i tota la seva prole que naixerà i tots els seus béns i mobles. Immediatament Bernat Estanyol es fa home de Dalmau de Costa i li ret homenatge.