La servitud de la gleva

A l’entrada del segle XII, els documents de l’escrivania del senyor ja ens van donant noves pistes sobre la situació jurídica dels camperols. Quan un senyor es ven el domini directe que té sobre un mas, hi fa afegir una nova clàusula: ”veng el mas amb totes les pertinences i amb els homes i dones que l’habiten”. És la servitud de la gleva, paraula equivalent a terròs o terreny. El mas i el pagès ara ja són una sola cosa. Aquesta integració en el predi que treballen, mentre es van generalitzant els mals usos, serà molt negatiu per al camperolat, que ja està solament a un pas de la remença personal, pas, que a la Història dura molt, haurà de passar tot un segle. Com observarem sempre, el costum s’ha avançat a la llei. La servitud de la gleva és recollida pels Usatges de Barcelona, compilats definitivament vers 1150, L’usatge “Praecipimus” permet vendre els alous amb els homes i les dones que habiten o hi neixen. També regula el que els pagesos suportaran com a mals usos: intestia o dret del senyor a quedar-se part dels béns del pagès quan mor intestat; eixorquia quan mor sense descendència i cugucia en el cas d’adulteri.

La violència feudal de la revolta del segle XI no ha pas minvat. Hi ha violència arreu, els propis comtes de Barcelona l’exerceixen. Els més perjudicats són els pagesos .Inclòs en els dominis patrimonials dels comtes hi ha violència contra els camperols . La prepotència senyorial és tan gran que el comte-rei Pere el Catòlic a les Corts de Cervera de l’any 1202, ha d’admetre el Dret de Maltractar que declara que el rei no intervindrà quan els senyors maltractin els seus pagesos. Els maltractaments havien estat i continuarien sent generals, però ara, a l’any 1202, era reconegut el seu aspecte legal. Aquest “Jus Maletractandi” no fou expressament derogat fins a la promulgació de la Sentència de Guadalupe de 1486, malgrat que els pagesos tractaren sempre que fos abolit.

Altres disposicions contra els pagesos, les trobarem a les pròpies Constitucions de Pau i Treva. Malgrat que aquests instruments foren creats per protegir Ies parts més dèbils de la població, fracassaven en molts aspectes. Concretament, en algunes de dites Constitucions, s’admet que el senyor no infringia la pau i treva dels camins, quan capturava els pagesos que s’havien escapat de la seva senyoria. El pagès cada cop més encerclat en la seva situació dins la societat, quedava tancat dins la senyoria, de la qual no podia sortir-se’n sense llicència del seu senyor.