L’època de les calamitats

Un xic avançat el segle XIV, concretament a l’any 1333 comença l’època de Ies calamitats: ”lo mal any primer”. Nous i greus problemes s’abatran sobre la societat, afectant a tothom, però especialment els elements més dèbils: els masos petits. Carestia, fams, males collites, ja comencen a fer estralls, però res comparable amb les epidèmies de pesta negra, que afectaren tot el sud d’Europa, causant grans mortaldats. A la Vall d’Hostoles en coneixem els detalls. L’any 1329, un document ens fa saber el nom de 297 masos i bordes que hi ha a la vall. Un cens del rei Pere el Cerimoniós de data 1359, fa constar l’existència de 118 focs, dels quals hem de restar 30 focs de famílies que viuen a la Cellera o poble nou de St. Feliu de Pallerols. Queden per 88.

La pesta havia afectat 209 masos que quedaren erms í abandonats. És l’episodi dels masos rònecs que agreujarà considerablement les diferències entre senyors i pagesos; els senyors perden moltes rendes, els pagesos revaloritzen el seu treball per la manca de braços, però els nous establiments de masos rònecs, molts d’ells han passat a mans dels senyors, crearan molts conflictes i greuges, conseqüència de drets d’ocupació que els pagesos creuen tenir, que xocarà amb el dret senyorial, a disposar de nou de Ies terres abandonades.